Parlant d’herbes remeieres….
Aprofitant l’avinentesa de la visita del Sr. Josep Pàmias, al Fòrum de Debats, i en el marc de la conferència que, entre d’altres temes tractarà de les “plantes per curar”, he volgut compartir aquesta reflexió amb l’ànim de fomentar-ne el debat i, sobre tot, intentar obrir noves vies per fer front a una resposta que, no per coneguda, deixa de ser molt frustrant.
M’explicaré, la reflexió és sobre la doble pregunta següent : Perquè hi ha una dissociació tant gran entre els remeis casolans i la ciència mèdica…? Què hi podríem fer perquè caminin de bracet, la ciència i l’experiència popular?
Des que vaig trobar el “gust per la raó”, molt diferent de “l’ús de raó”, que em preocupa que hi hagi tants seguidors dels dos tòpics : “Els remeis casolans són cosa de bruixes, xamans, àvies sonades, etc …” i “ Els metges només van a la seva, el que volen és cobrar i sempre et recepten el remei més car, etc ….” , ambdós totalment oposats però que tothom traeix, sigui defensor de l’un o de l’altre, perquè, qui no va al metge quan està espantat ? i qui no ha provat mai un remei casolà, abans d’anar al metge ?
Semblaria assenyat que davant d’una experiència, a voltes mil·lenària, com pot ser l’ús de determinades infusions o d’altres remeis tradicionals, la Ciència es definís amb claredat i contundència. Com potser que jo tingui dubtes sobre si el remei que em recomanen en una revista de divulgació o em comenten a la botiga de la cantonada, és eficaç, eficient, contraindicat o senzillament inòcul ? Perquè m’he de fiar dels remeis sense una opinió qualificada? I perquè no hi ha opinions fonamentades, a favor o en contra, des de l’entorn científic?
D’altra banda, perquè m’haig de prendre determinades medecines, – amb reconeguts efectes secundaris, en el propi prospecte -, quan potser un remei més natural podria ajudar-me sense els indesitjats efectes secundaris? i Perquè, insisteixo, des de la comunitat científica no s’utilitzen més sovint aquests remeis?
La resposta més probable segurament la trobaríem, – com diria “La Monja”, la Dra. Teresa Forcades-, en ”Les Farmacèuuuuuuuuuuutiques ….. “ i és que en un món on les regles permeten que tot tingui un preu, la salut és un be molt preuat del que se’n poden extreure grans plusvàlues. Com potser que, la composició d’un medicament pugui ser secret o prohibit de fabricar? Com potser que el preu depengui de l’oferta i la demanda ? Com potser que no socialitzem la medecina?
Bé, i acabo, se’m ha acudit que hauríem de convidar a la comunitat científica a participar d’una informació mèdica oberta. Avui disposem d’una xarxa de comunicacions que encara no ha caigut totalment en mans privades. Podríem tenir un, o diversos webs, on es poguessin discutir catalogar, qualificar etc… els diversos remeis naturals, però des d’una òptica científica, és a dir, aplicant el mètode científic per avaluar-ne els pros i contres. A l’estil de la Viquipèdia de manera que davant d’una afirmació com les que podem llegir en moltes de les webs naturistes, poguéssim trobar un posicionament científic, independent i al servei de la salut del poble. Ja sé que els científics estan sotmesos al secret professional de determinades investigacions, però seria demanar molt que senzillament qualifiquessin amb un vermell, ambre o verd la bondat, risc, eficiència etc del remeis proposats?
Sigueu feliços.