Sobre l’origen de la nostra vida no hi podem influir però sobre el final, sí. Aquesta idea que ja va expressar Marc Aureli al segle II, quan deia que “una de les funcions més nobles de la raó consisteix en saber si és o no el moment d’anar-se’n d’aquest món”, sempre ha generat controvèrsia. La història ens mostra que des de l’antiguitat s’ha intentat regular la mort voluntària ja sigui practicada per un mateix o per tercers. Però l’actitud davant d’aquest fet ha experimentat molts canvis al llarg del temps en funció de les creences imperants, des de l’oposició frontal d’Hipòcrates, a l’acceptació durant l’Imperi Romà o l’oposició radical del cristianisme sobretot a partir del segle IV. En la tertúlia es plantejarà com la polèmica s’ha anat centrant en “l’assistència a la mort volguda”, anomenada eutanàsia. Aquest mot ha tingut diversos significats i sembla que va ser Francis Bacon, al segle XVII, el primer d’utilitzar-lo en el sentit actual de “l’acció del metge sobre el pacient incloent la possibilitat d’escurçar-li la vida”. Aquest significat pot variar en funció dels qualificatius com ara “eutanàsia passiva”, “eutanàsia activa indirecta” o “eutanàsia activa directa”, entre altres, però en la tertúlia es plantejarà, amb el màxim respecte i sensibilitat, el dret a l’autodeterminació del pacient davant la mort i s’analitzarà la regulació legal actual tant del suïcidi assistit com de qualsevol tipus d’eutanàsia.