A càrrec de Joseba Achotegui, psiquiatre, psicoterapeuta, professor de la Universitat de Barcelona.

En la conferència es plantejarà la resposta a tota una sèrie de preguntes freqüents sobre per què l’evolució continua conservant, de generació en generació, la propensió a patir trastorns mentals, malgrat els sofriments i discapacitats a què donen lloc en un nombre considerable de persones. La resposta a aquest enigma és, des de la perspectiva de la psicologia i la psiquiatria evolucionistes, que la selecció natural ha escollit preservar una enorme quantitat de tipus de funcionaments psíquics que han estat útils al llarg de la història evolutiva perquè, en un món tan imprevisible com el nostre, resulta més adaptatiu guardar en el codi genètic un gran nombre de possibilitats de conducta que no pas estar limitats a poques estratègies d’adaptació. Això implica, també, un gran esforç per part de cada persona per tal d’integrar tot el ventall de possibilitats de conducta en el transcurs de la seva vida, la qual cosa no sempre s’aconsegueix perquè la família, la societat, el medi.. en què es mou cada subjecte a vegades no hi ajuden.

Joseba Achotegui és un dels psiquiatres més reconeguts internacionalment, professor titular de la Universitat de Barcelona, fundador i Director del SAPPIR (Servei d’Atenció Psicopatològica i Psicosocial a Immigrants i Refugiats) de l’Hospital Sant Pere Claver, de Barcelona, des del 1994, director del curs de postgrau sobre la mateixa temàtica a la UB des del 1997, premi Solidaritat del Parlament de Catalunya pel seu treball amb els immigrants (1997), membre d’un gran nombre de societats del seu àmbit d’Europa i Amèrica, i autor d’una gran quantitat d’obres d’entre les quals podríem esmentar “La depresión en los inmigrantes: una perspectiva transcultural” (2002), llibre en què es descriu per primera vegada la Síndrome de l’Immigrant amb estrès crònic i múltiple o Síndrome d’Ulisses que ha tingut una àmplia acceptació internacional en el camp de la salut mental, “Ansiedad y depresión en los inmigrantes ” (2003), “Estrés crónico: aspectos clínicos y terapéuticos” (2006), “Exclusión social y salud mental” (2008). El concepte de Síndrome d’Ulisses ha inspirat, des que ell el formulà, moltes obres literàries, poètiques, teatrals… a part d’influir en la producció científica que hi té relació. També és autor d’un gran nombre d’articles científics en revistes nacionals i internacionals.

En la línia de Foucault, el professor Achotegui creu que la psicologia i la psiquiatria tenen tant o més d’ideologia que de ciència i el podríem situar en el que s’anomena la “postpsiquiatria” que considera que els treballadors de la salut mental han de construir els seus coneixements juntament amb els pacients, les famílies i els grups socials.