Pere Saborit: Com s’imposen les creences il·lusòries.

En l’acte es va analitzar els mecanismes que fan possible que els éssers humans s’acabin creient que existeixen veritats absolutes (amb la creença en l’existència de Déu com a forma paradigmàtica d’això), tot amagant que es tracta de creences interessades, elaborades pels propis éssers humans. Pere Saborit mostra la seva perplexitat per aquest fet i creu que es podria atribuir a la intenció de posar aquestes ficcions consoladores (Déu, Natura, Progrés) al servei d’una imatge amable de l’existència. En algunes de les seves obres planteja que “l’home és un gran desconegut per a si mateix” i que la por és l’element central dels éssers humans però que la nostra època, al costat d’elements negatius, també podria donar lloc a uns altres aspectes alliberadors si sabem interpretar-los adequadament. Tot això exemplificat amb alguns exemples contemporanis.

Pere Saborit, autor d’arrels osonenques ja que va néixer a Manlleu el 1961, és doctor en Filosofia i membre destacat de la Generació filosòfica de la transició (1975-1985) i format al Col·legi de Filosofia. El seu pensament es basa en l’anàlisi del nihilisme i ha rebut influències del nietzscheanisme francès i de Clement Rosset. Ha estat professor consultor de la UOC i crític literari a l’edició catalana del diari “El País”. Actualment, és professor associat de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona i també exerceix la docència a l’Institut d’Ensenyament Secundari “Banús”. Ha publicat diversos llibres, d’entre els que podríem esmentar Breu assaig sobre el no res (1984), El plat preferit dels cucs (1987), guardonat amb el Premi Documenta de Narrativa, Introducció al desconcert (1991) o Històries del senyor X (2008), en llengua catalana o, en llengua castellana, Anatomía de la ilusión (1997), Política de la alegría, o los valores de la izquierda (2002), Vidas adosadas (2006) finalista del premi Anagrama d’Assaig d’aquell any, o entre els darrers, Cuentos para idiotas, imbéciles y estúpidos (2015), editat per la Universitat Autònoma de Mèxic, i Los colores de la paradoja (2018).

Filmació de l’Acte