Encara que no és la qüestió central de la conferència, Christian Laval va començar a ser conegut entre nosaltres en l’àmbit de l’educació a partir de la publicació,el 2004, de la seva obra La escuela no es una empresa, on denunciava la progressiva mercantilització de l’escola i la consagració de l’eficiència econòmica com el seu objectiu fonamental. L’anomenat treball per competències, la privatització o la marginació de matèries que no resulten útils des d’una perspectiva econòmica immediata, com la literatura, la filosofia, la música o les arts plàstiques, en són una bona mostra. Però l’assalt a l’educació en general i a l’escola pública en particular només és una de les diverses potes d’una nova forma de racionalitat, la neoliberal, que Laval, juntament amb el filòsof Pierre Dardot analitza en una trilogia publicada al nostre país: La nueva razón del mundo (2013), Común (2015) i La pesadilla que no acaba nunca (2017). El neoliberalisme fa de la competència norma universal del comportament humà, i l’aplica en tots els àmbits de l’existència, des de l’Estat fins a la subjectivitat més íntima, de manera que fins i tot l’individu és tractat com si fos una empresa amb el resultat del buidat de la democràcia i l’atac contra una vella aspiració de la humanitat, la possibilitat d’un món en comú. Populismes, reaccions identitàries i nacionalismes són manifestacions del malestar conseqüent però els problemes que enfronta la humanitat (escalfament del planeta, riscos financers o conflictes militars) només es podran superar, segons Laval, mitjançant la col·laboració. El comú, segons ell, “s’imposa com l’únic principi polític que permetria a les societats nacionals i a la humanitat donar respostes eficaces als seus problemes”. Més enllà de les formes de propietat privada o estatal, el comú ha estat present a la història i ara també emergeix entre les escletxes del sistema marcant un camí alternatiu: arreu sorgeixen moviments que s’oposen a l’apropiació privada dels recursos naturals, dels espais, dels serveis públics, del coneixement o de les xarxes de comunicació, i també nombroses experiències cooperatives que volen traslladar a la realitat aquests plantejaments.