“Pel que fa a les qualitats morals, fins i tot els pobles més civilitzats progressen sempre eliminant algunes de les disposicions malèvoles dels seus individus. Observem, si no, com la transmissió lliure de les perverses qualitats dels malfactors s’impedeix o executant-los o tancant-los a la presó per molt de temps. (…) En la cria d’animals domèstics és un element molt important de bons resultats l’eliminació d’aquells individus que, encara que sigui en un escàs nombre, presentin qualitats inferiors.” Charles Darwin. L’Origen de l’Home.

Aquestes afirmacions poden ajudar a entendre per què en la conferència el professor Sandín ens va presentar una visió crítica d’una “teoria” que és àmpliament acceptada per la comunitat científica, que figura en els llibres de text com “la” teoria de l’evolució, que es difon i divulga per tota mena de mitjans de comunicació, científics o informatius, com l’explicació de la vida i elaborada per una de les figures mitològiques de la nostra cultura, un personatge exalçat pels científics més prestigiosos com un dels grans pensadors de la Humanitat. La crítica de Máximo Sandín a Darwin i el darwinisme no parteix del “creacionisme” bíblic i eclesiàstic sinó que és una crida a favor de la Biologia, de la vida i no aspira a convèncer sinó a justificar la seva crítica aportant-nos informació i estimulant la reflexió. A partir d’aquí cadascú pot decidir lliurement si considera que les seves idees són encertades o no. Sandín, probablement, és ara el defensor més destacat, a l’Estat espanyol, de les teories del francès Lamarck, minoritàries entre els científics actuals però recuperades a partir de les investigacions més recents, en el sentit de valorar l’evolució de la vida més com a cooperació que com a competència tal com diu el darwinisme. En definitiva, segons Sandín, el darwinisme seria més una justificació de l’ status quo políticosocial imperant que el convertiria en una teoria més ideològica que científica o biològica.

Máximo Sandín és llicenciat en Ciències Biològiques per la Universitat Complutense de Madrid i doctor en Bioantropologia per la Universitat Autònoma de Madrid, en la que ha exercit com a professor i investigador des del 1977 fins al 2010 com a docent d’Evolució Humana i Ecologia Humana. També ha realitzat cursos a la Universitat de l’Havana i a la Universitat Lliure de Brussel·les. Ha dirigit 14 tesis doctorals. Durant 20 anys centrà la seva recerca en l’estudi de la influència dels factors ambientals en el creixement i desenvolupament infantil, així com en la nutrició i la salut pública, línies que abandonà a partir de 1995 per a dedicar-se del tot a l’estudi de l’evolució. És membre del Consell Científic d’ATTAC i del grup The Third Way of Evolution. Ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades de diversos països i llibres com Consecuencias biológicas de la emigración (1981), Lamarck y los mensajeros (1995), traduït a l’alemany el 1999, Madre Tierra Hermano Hombre: Introducción a la Ecología Humana (1998) o Pensando la evolución, pensando la vida (2006), entre molts altres. Qui estigui interessat en més informació sobre Máximo Sandín pot consultar el seu web oficial: www.somosbacteriasyvirus.com .