Nico Hirtt: El menyspreu del coneixement.
El ponent manté una perspectiva critica tant de l’Escola al servei d’interessos econòmics privats com de l’Escola dominada per la pedagogia ineficient i incapaç de transmetre la cultura que mereix la ciutadania en una democràcia. Ens exposarà que algunes reformes educatives, com ara l’orientació dels programes cap a les competències bàsiques o l’avaluació basada en competències, es presenten com si fossin derivades de les investigacions en pedagogia, però l’anàlisi demostra que es tracta més aviat d’un concepte educatiu que respon a les expectatives de poderosos cercles econòmics. En un entorn inestable i imprevisible, marcat per una forta polarització dels nivells de qualificació que requereix el mercat de treball, la construcció de coneixements sòlids per part de l’Escola sembla cedir el pas a unes competències presumptament portadores de flexibilitat i adaptabilitat. Competències que, a més, encaixen molt bé amb l’estandardització de l’avaluació requerida per les retallades pressupostàries i la mercantilització del coneixement i la docència. Amb aquesta evolució cap a les competències, l’Escola s’arrisca a perdre les seves ambicions emancipadores en profit d’una estreta visió utilitarista.
Nico Hirtt (Luxemburg, 1954) es va llicenciar en Ciències Físiques a la Universitat Catòlica de Lovaina (Brabant Flamenc, Bèlgica). És autor de nombrosos articles i llibres i és convidat freqüentment com a conferenciant sobre els problemes de l’Escola contemporània i els sistemes educatius europeus, temes en els quals és expert. Els seus treballs més rellevants tracten les desigualtats i la segregació a l’Escola, la mercantilització de l’ensenyament, la crítica a l’aproximació per competències, i l’anàlisi de les funcions, les contradiccions i l’evolució històrica de l’ensenyament en els països capitalistes avançats. Entre d’altres ha publicat: Les nouveaux Maîtres de l’École (2000) (ed. cast: Los nuevos amos de la escuela); L’École prostituée. L’offensive des entreprises sur l’emseignement (2001); L’École de la inégalité. Les discours et les faits (2004). El 1995 contribuí a fundar l’associació Appel pour une école démocratique. Ha estat redactor en cap de la seva revista trimestral, L’École Démocratique. Avui és el responsable de l’activitat de recerca i estudis de l’associació. Ha intervingut com a ponent en les reunions del Fòrum Social Mundial de Porto Alegre, del Fòrum Social Europeu (a Florència, París, Londres i Atenes) i en altres trobades internacionals. (Montreal, Doblí, Beijing, Madrid, Bogotà,…).
Filmació de l’Acte
Deixa un comentari