Oriol Ponsatí-Murlà: La Democràcia, ¿és la millor de les formes de govern possibles? Reflexions a la llum del pensament neorepublicà.
La democràcia és la forma de govern hegemònica als estats occidentals. Però les constants reclamacions ciutadanes d’una més gran transparència i participació ens demostren que aquest sistema de govern no satisfà una part important de la població. A més, les darreres experiències viscudes en diferents països europeus i americans, la més recent la dels EUA, ens porten a analitzar amb més profunditat què s’entén per democràcia, si és la millor forma de govern possible i, en tot cas, obrir un debat que contempli i actualitzi la qüestió. En aquesta conferència, Oriol Ponsatí, mostra algunes de les tensions internes de la democràcia occidental contemporània i aporta elements de reflexió en clau neorepublicana. Sens dubte, en un ambient de final d’època o de canvi de cicle, és del tot pertinent pensar entorn d’aquestes qüestions per tal d’afrontar el present i un futur força immediat amb un bagatge de coneixements prou sòlid.
Oriol Ponsatí-Murlà és doctor en Filosofia per la Universitat de Girona i professor d’aquesta mateixa Universitat des del 2008. Ha traduït al català autors com Diderot, Nietzsche, Gianni Vattimo o Italo Calvino. Ha col·laborat en mitjans de comunicació com El Punt, Revista de Girona, El País, La Vanguardia o el diari Ara, entre altres. El 2011 va fundar, i des d’aleshores dirigeix, Edicions de la Ela Geminada, on ha publicat més de trenta títols tant de literatura com de pensament. És autor de la novel·la Totes les estacions de França (2014) amb la qual obtingué els premis Just M. Casero i Setè Cel. Ha rebut també els premis Manuel Bonmatí de Periodisme (2011) i el Premi de Divulgació Científica Humbert Torres de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (2014). És imminent la publicació del seu llibre De què parlem quan parlem d’ètica. Una aproximació a la filosofia moral, pel qual obtingué l’esmentat Premi Humbert Torres, i acaben d’aparèixer tres llibres seus dins la col·lecció “Biblioteca Grandes Filósofos”, de RBA: Aristóteles. La virtud está en el término medio; San Agustín: entre la libertad y la gracia; i Pascal, entre la razón y el corazón. Té en premsa dues monografies més sobre Pascal i Plotí.
Filmació de la Conferència
Filmació del col·loqui posterior
Hi ha una galeria fotogràfica
M’he interessat per un autor dels que ens ha citat l’Oriol Ponsetí: Maurizio Viroli. A internet he trobat una bona entrevista on exposa el pensament de Maquiavel sobre republicanisme i llibertat i us en copio un tros significatiu:
“…creo que siguió siendo republicano toda la vida. Eso para él significaba estar comprometido con los principios del bien común, el imperio de la ley y la participación activa de los ciudadanos en la deliberación política. Ese es el núcleo de su republicanismo. Otro aspecto importante era la conexión entre libertad política, virtud cívica y religión. Para Maquiavelo era imposible que un pueblo alcanzara la libertad si sus ciudadanos no practicaban la virtud cívica: es decir, oponerse a la corrupción, servir al bien común, resistir los intentos de ciudadanos poderosos por establecer la tiranía y cumplir sus deberes cívicos, empezando por el pago de impuestos y siguiendo por el servicio militar. Maquiavelo es muy claro al respecto: si quieres ser libre, necesitas tener lo que hoy llamaríamos una religión cívica. Es lo único que da al pueblo la motivación necesaria para ser buenos ciudadanos. Todos los ejemplos de buenos ciudadanos que conoció, las ciudades libres de Alemania o los romanos de la Antigüedad, eran religiosos. Por supuesto, para Maquiavelo ese tipo de religión no podía ser en modo alguno la religión católica romana. Él pensaba que el catolicismo era una fuerza corruptora. Era republicano porque pensaba que un gobierno republicano tenía más capacidad de sostener la virtud cívica que los principados o las monarquías. Las repúblicas eran mejores para garantizar la libertad, la dignidad y la prosperidad.”
Crec que conferències com aquesta tenen un interès molt especial perquè són de pensament general, de base. Ell mateix ho va il·lustrant constantment amb exemples concrets que ens ajuden a entendre-ho, però em sembla que el principal problema que solem tenir avui és que tenim poques idees generals clares que ens permetin anar situant constantment les coses concretes que es diuen i que passen a la societat cada dia. Dit d’una altra manera: més que tenir el cap ple de moltes dades i estar molt al dia de tot lo que passa, lo que més ens cal és tenir el cap ben estructurat, tenir uns principis generals ben païts i assimilats. Aquesta persona ens presenta i ofereix un pensament general madur i assimilat i això no té preu.
Crec que ens podem felicitar de que el Fòrum hagi tingut l’oportunitat de convidar-lo i que l’hàgim pogut aprofitar tan bé. Ens pot servir de molt. Magnífic, endavant.