Ramon Franquesa: La sostenibilitat del sistema públic de pensions. Veritats i mentides.
Fa molt de temps que ens diuen que l’actual sistema de pensions no és sostenible i alguns economistes i el govern de l’Estat ho atribueixen principalment a una simple qüestió demogràfica. A partir d’aquesta suposada insostenibilitat, i dins del marc del Pacte de Toledo, es van produir importants modificacions en la fórmula de càlcul de les pensions i, a la fi del 2013, es va aprovar una reforma que va introduir un nou índex de revaloració regulat per l’anomenat factor de sostenibilitat, les conseqüències del qual han estat que des del 2014 les pensions s’han revalorat un escàs 0,25% amb la consegüent, i alarmant, pèrdua de poder adquisitiu per a tots els pensionistes. Però, és realment sostenible el sistema públic de pensions? Com les gestionen en altres països del nostre entorn? Existeixen pressions i interessos per a privatitzar-lo, totalment o parcialment?. Si l’any 2000 es va poder crear un fons de reserva de les pensions que va arribar a acumular el 2011 més de 66.000 milions d’euros, ¿ no es podrien tornar a donar les circumstàncies que van permetre a l’Estat tenir aquest superàvit i garantir les pensions?. En aquesta conferència s’intenta donar resposta a aquests i altres interrogants.
Ramon Franquesa és professor d’Economia Mundial a la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona des del 1983 i és expert en recursos renovables i economia social. Del seu ampli currículum en podem destacar que, entre 2003 i 2010, va dirigir tres edicions del Màster en Economia i Gestió Pesquera. Ha estat assessor en Pesca Marítima del Govern espanyol i dels governs autonòmics de Múrcia, les Illes Balears, Catalunya i València i en diverses organitzacions internacionals com l’OCDE, WTO o la FAO. Va ser el promotor del Fòrum Científic del Mediterrani Espanyol i membre del Comitè Científic de la Pesca de la Comissió Europea entre 1999 i 2010. Un altre àmbit del seu camp de recerca ha estat l’economia social (cooperatives, cogestió, autogestió) i els processos d’organització econòmica no capitalista. Va treballar en el Departament d’Autogestió de la Universitat Estatal de Moscou a finals dels anys 80 i va promoure intercanvis amb projectes d’economia social amb universitats de Polónia i de l’antiga Iugoslàvia. Ha impartit cursos en Universitats d’Argentina, Xile, Itàlia, França, Malta, el Marroc, Portugal… És un activista compromès en diverses plataformes com la Marea Pensionista. També és autor de força llibres entre els quals podem esmentar Teories sobre l’explotació dels recursos naturals (1987),Economía mundial, conjuntament amb J.M. Vidal Villa (2001), Librarse del euro (2016)…
Filmació de l’Acte
Hi ha una galeria fotogràfica. Cliqueu aquí per accedir-hi
Marea Pensionista: http://mareapensionista.org/
Deixa un comentari