Toni Coromina ( Osona.com) Vic 24/10/2015 , “La sopa d’all, l’Ateneu de Vic i el Fòrum de Debats”

Tal com explicava recentment Osona.com, la ciutat de Vic, Capital de la Cultura Catalana 2016, està escalfant motors a les portes de l’inici del nou any. La designació vigatana es va forjar el 2011, quan tots els grups polítics del consistori municipal van presentar-ne la proposta, avalada per una destacada adhesió ciutadana. Tot i que la figura de “Capital de la Cultura Catalana” té un caire més propagandístic, comercial i promocional que no pas estructural, el cert és que a Vic, a banda  de celebrar-s’hi multitudinaris mercats reconeguts arreu, hi desenvolupen la seva activitat més de tres-cents associacions (moltes d’elles de caire cultural), i que el seu centre històric va ser elegit, per votació ciutadana més o menys fiable, com a una de les set meravelles del patrimoni cultural material de Catalunya.

Segons els impulsors de l’efemèride, la Capital de la Cultura Catalana s’adreça a tot el domini lingüístic i cultural català i té com a objectius contribuir a ampliar la difusió, l’ús i el prestigi social de la llengua i la cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural d’aquest territori i promocionar i projectar el municipi designat tant a l’interior com a l’exterior.

En aquest context, i tres mesos abans del 2016, ha començat a caminar el recentment creat Ateneu de Vic, una entitat amb seu al Casino, i que està impulsada mitjançant un conveni entre la Fundació Universitària Balmes (FUB), el Casino de Vic i l’Ajuntament, amb l’objectiu de promoure la participació pública i possibilitar l’ús de les instal·lacions necessàries per fomentar, orientar i coordinar la recerca i transparència de coneixements en els àmbits cultural, social, artístic, científic, econòmic i tecnològic. En aquesta línia, els promotors afirmen que el projecte dotarà el municipi d’un espai de trobada i de referència per a la ciutadania, en un context on ja fa temps treballen entitats i centres educatius com l’Escola de Música, l’Escola de Dibuix, l’Atlàntida o el Centre d’Arts Contemporànies.

Amb motiu de la publicació, fa trenta anys, del llibre “Història d’Osona”, la primera activitat programada per l’Ateneu ha estat el cicle de conferències “La història d’Osona revisitada”, que va començar el 8 d’octubre passat i que fins al 5 de novembre haurà vist passar al Casino a cinc conferenciants especialistes en diferents períodes de la història de la nostra comarca: Miquel Molist, Imma Ollich, Joaquim Albareda, Jordi Figuerola i Josep Burgaya.

L’Ateneu també ha donat a conèixer un seguit d’actes programats per aquesta tardor, com la conferència del polèmic director i productor de cinema Albert Serra, presentat pel traficant d’idees i agitador cultural Vicenç Altaió, un curs de poesia catalana del segle XX, un homenatge a Feliu Formosa, l’obra de teatre “Assajant Marat-Sade”, i una exposició del pintor i dibuixant el Roto, al Temple Romà, que es complementarà amb una tertúlia a la UVic, amb aquest artista de protagonista i on un servidor de vostès tindrà l’honor de participar, de la mateixa manera que sempre que m’ho han demanat he acudit a la crida del Fòrum de Debats per participar en alguna de les seves activitats.

Parlant amb alguns caps visibles de l’Ateneu, em diuen que estan en converses amb el Fòrum de Debats per integrar-lo en el projecte, o si més no, arribar a acords de col·laboració. Tanmateix, a l’hora de donar la benvinguda a l’Ateneu no podem caure en l’error de pensar que la seva creació pugui associar-se en el camp cultural vigatà amb el descobriment de la sopa d’all.

El Fòrum de Debats, fundat l’any 1990, és un espai alternatiu de debat i reflexió  amb una llarga trajectòria de 25 anys d’activitats regulars a Vic, d’una categoria cultural i social estratosfèrica, i que només té un límit: el respecte pel qui pensa diferent. I això és important, perquè mostra a l’Ateneu el camí a seguir. El desenvolupament de la cultura, el debat ciutadà i la lliure expressió no poden estar fiscalitzats per les institucions. S’ha de garantir en tot moment el lliure-pensament, sense traves ni control ideològic de cap mena.

Durant un quart de segle, el Fòrum de Debats ha organitzat una infinitat de conferències i col·loquis de gran altura (totalment gratuïts), però també ha impulsat exposicions i excursions culturals. L’associació es finança amb les aportacions dels seus socis, una variada amalgama transversal formada per persones d’ideari progressista, votants de partits de centre-esquerra, àcrates i lliurepensadors en general, sota el lideratge del seu carismàtic  impulsor, el professor Joan Brugués.

Des de que el Fòrum va començar a caminar, els ciutadans de Vic han pogut escoltar i debatre els pensaments de personalitats tan dispars com el periodista Ramon Barnils; l’escriptor palestí Salah Jamal; els filòsofs García Calvo, Roger Garaudy i Eugeni Trias; el premi Nobel de la pau Adolfo Pérez Esquivel o Ahmed Ben Bella, el primer president d’Algèria. Els temes han estat variats: des de la manipulació de la informació, a les crisis del Golf i l’Orient Mitjà, el poder del llenguatge i el llenguatge del poder, passant per la decadència de la cultura occidental, la cultura marginal, els nacionalismes, l’islam i occident, la crisi econòmica, el pensament humanista, la història de la maçoneria o el procés independentista de Catalunya, entre d’altres. En els centenars de debats oberts al públic i tertúlies regulars, els temes científics s’han barrejat amb qüestions polítiques, artístiques, històriques, pedagògiques o sociolingüístiques.

Faria bé l’Ateneu de Vic d’emmirallar-se en el Fòrum de Debats, una entitat que des de la seva dilatada experiència pot mostrar-li el camí a seguir i servir-li de referent a l’hora de perfilar un model d’organització oberta al diàleg fructífer i a la participació, sense exclusions. Espero que els lligams institucionals de l’Ateneu no el condicionin en la seva trajectòria. No és pas dolent que a Vic tinguem dues associacions de caire semblant que promouen el diàleg, el pensament i la cultura en general. Ans al contrari. Com més serem més riurem. Espero.