Amb l’economia submergida el fisc deixa de recaptar 80 milions. El 9Nou edició en paper del 25-05-2018.
Miguel Ángel Mayo va posar llum sobre la Hisenda espanyola al Fòrum de Debats de Vic
Dolors Altarriba.
Fem una festa i ja veurem com la paguem. Plantejada d’aquesta manera va encetar divendres passat la seva xerrada Miguel Ángel Mayo, coordinador a Catalunya de Gestha, el sindicat majoritari a l’Estat espanyol dels tècnics d’Hisenda.
Mayo va ser el convidat del darrer Fòrum de Debats, que va aplegar més de 70 persones a l’Auditori del BBVA a Vic. Mayo va preguntar a la gent si estaven d’acord a fer una festa i un gestor amb corbata –l’únic que en duia a la sala era ell– l’organitzaria. Tothom veia bé d’entrada fer la festa –menys una persona, que va demanar en tot cas com es pagaria– i repartir les despeses a parts iguals, fins que va plantejar que hi havia el dubte que el que “mengi més, pagui més” o “que hi ha gent que no pot pagar i ens solidaritzem” o d’altres “que no volen pagar”. Va ser a partir d’aquest exemple que va anar desgranant les dades que expliquen el frau fiscal i l’existència de paradisos fiscals.
Els impostos, va dir, “com la seva paraula indica, no són voluntaris”. Tot i així, les dades diuen que la majoria, un 65%, voldrien pagar més impostos. Ara bé, sempre que el retorn fos el que toca. “Som bons contribuents però no som tontos”. I una altra dada ho certifica. El 75% dels espanyols considera que el nostre sistema fiscal és ineficient. I és que els impostos han de servir per finançar serveis, evitar desigualtats, potenciar l’economia i millorar la despesa pública. Segons ell, això no es compleix. “El dèficit d’Espanya és crònic, el més alt de la Unió Europea. Els rics són cada cop més rics i els pobres, més pobres. Som el segon país de la UE amb més diferència. Els polítics són tan dolents que han potenciat molt poc l’economia i actualment cada ciutadà espanyol té un deute de 20.600 milions d’euros”.
Entrant en com es reparteixen els impostos, Mayo va destacar l’augment “injust” que es va fer en apujar el tipus impositiu de l’IRPF a partir de 60.000 euros d’ingressos en un 45%, “i això val també pel que cobra 300.000 euros quan abans aquests havien de pagar un 57%”. Per tant, el canvi és una millora per als que més cobren. I va afegir un altre exemple. Una persona que cobra a partir de 12.400 euros paga un 24% d’IRPF i “una persona que té un castell i se’l ven per un milió d’euros, en paga un 23%”. Queda clar, va dir, que per no pagar el que toca “la classe alta té mecanismes legals que l’ajuda, la mitja no se n’escapa i la pobra, que no pot pagar més impostos, ho acaba fent a través de l’IVA, un impost molt regressiu”. Entre els anys 2004 i 2013, va dir, “s’han perdut 3 milions de llars de renda mitjana que han passat a ser classe baixa”.
Si a aquesta situació s’hi suma el frau fiscal de grans empreses com “les set magnífiques tecnològiques” o esportistes com Leo Messi o Cristiano Ronaldo, es “fa difícil creure en el sistema”. Però, també, va dir, cal afegir que l’economia submergida representa el 23% del PIB i per tant “1 de cada 4 o 5 euros s’escapa al fisc. Això són uns 80 milions d’euros que es deixen d’ingressar, 10 punts per sobre la mitjana de la Unió Europea. Si ens situéssim a la mitjana, almenys ingressaríem 32 milions d’euros més”, va afegir. On més n’hi ha és a Extremadura, parts d’Andalusia i parts de Galícia, “Catalunya està en la mitjana”, i el País Basc és on n’hi ha menys.
I cal sumar-hi la mala gestió que es fa dels impostos recaptats i la corrupció, amb prop de 2.000 persones imputades per diferents casos. El mapa de la corrupció el lidera Andalusia, amb 383 imputats, seguit de les Balears i les Canàries. Però en quart lloc hi ha Catalunya, seguit de Galícia, Madrid i València.
Pel conferenciant, el corrupte és pitjor que el defraudador, perquè “no té ni un ingrés”. I per si encara no hi ha prou maneres de no pagar, existeixen els paradisos fiscals. “És l’altra casa on van de festa aquells que no volien pagar en la nostra festa”, va concloure. Per tant, “quan vegin algú amb corbata, no se’n fiïn encara que sigui una persona simpàtica”.
Quins impostos paguem? Vic D.A.
Del total d’impostos recollits, el 42% és IRPF; el 30%, l’IVA; l’impost sobre societats representa el 13%; els especials, un 11%, i el de successions i patrimoni, un 4%. Qui sosté el sistema? Les rendes del treball i l’IVA, “que el paga tant el que guanya 1.000 euros com el que en rep 40.000”. Són les classes mitjanes i les més desfavorides les que sostenen el sistema i “no els que més tenen”. L’any 2007, es recollia el 36% dels impostos d’IRPF i el 27% amb l’IVA i el que es va fer va ser apujar-los tots dos. És l’efecte Warren Buffett, que es vantava del fet que guanyant 60 milions de dòlars pagava el mateix 17% d’impostos que la seva secretària cobrant 30.000 euros.
“La Hisenda catalana és un duplicat” Vic D.A.
Una Hisenda catalana ara mateix només és un duplicat i per tant ineficient. Així ho va definir Mayo després de dir que Montoro no pensava deixar anar res. Va remarcar que “la Hisenda ha de ser un servei públic i ara no ho és”. Miguel Ángel Mayo v