Eudald Carbonell: La prehistòria actualitzada. El retorn al futur de l’espècie humana

El conferenciant va explicar en aquest acte la visió general actual de la Prehistòria i, des del present, endinsansa en reflexions sobre el futur de la nostra espècie, tot proposant un canvi ambiciós en la manera de comprendre l’ésser humà i la seva evolució per tal de completar la humanització. Carbonell pensa que “ha arribat el gran moment: l’Homo sapiens ja pot ser el protagonista de la seva pròpia història, i no és possible eludir aquesta responsabilitat d’espècie madura i conscient. Assumint-la, trenquem amb la nostra història atzarosa i aleatòria, i comencem a construir la nostra història lògica. Un desafiament d’espècie mai abans plantejat”. Ell, com altres investigadors, creu que el col·lapse de l’espècie humana ja ha començat, encara que el futur pot prendre formes actualment força desconegudes.

Eudald Carbonell (Ribes de Freser, 1953) és prehistoriador i llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona, es va doctorar en Geologia del Quaternari a la Universitat Pierre et Marie Curie de París i en Geografia i Història a la Universitat de Barcelona. Col·laborador del Consell Superior d’Investigacions Científiques, el 1988 es va incorporar com a professor a la Universitat Rovira i Virgili, de Tarragona, on hi és catedràtic de Prehistòria des del 1999. Des d’aquesta institució va impulsar un equip d’investigació interdisciplinari que es va materialitzar en la creació de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) el 2004, que va dirigir fins al 2015. Conjuntament amb Josep Canal i Roquet van contribuir decisivament al reconeixement del Paleolític Inferior del nordest de la Península Ibèrica, fins aleshores negat per les autoritats acadèmiques. El resultat en va ser l’obra Catalunya paleolítica (1989), considerada la primera gran obra que tracta de manera específica i globalment el paleolític a Catalunya. Ha realitzat nombroses excavacions en jaciments arreu del planeta, en especial europeus i africans, entre les que destaquen les d’Atapuerca, des del 1978, conjuntament amb Emiliano Aguirre, José Maria Bermúdez de Castro i Juan Luis Arsuaga, i la de l’abric Romaní, que dirigeix des del 1983. És autor d’un gran nombre de treballs, entre d’altres, l’article publicat el 1997 a la revista “Science”, conjuntament amb altres membres de l’equip d’Atapuerca, en què presentava l’ Homo antecessor, el qual situava en una data bastant anterior a l’establiment dels homínids a Europa. Destaca també com a divulgador i autor de nombrosos assajos en què exposa la seva visió de la condició humana, influïda per la seva formació de paleoantropòleg i per una ètica del progrés humà basada en el marxisme. Ha obtingut nombrosos reconeixements acadèmics i científics i és autor d’una gran quantitat de treballs i llibres entre els que podríem destacar El llarg camí dels homínids cap a la intel·ligència (2000), amb R.Sala, J. Corbella i S. Moyà, Encara no som humans (2002), amb R. Sala, que va obtenir una gran difusió, Els somnis de l’evolució (2003), amb C.S. Bellmunt, El naixement d’una nova consciència (2007), El catalanisme evolutiu (2011), L’evolució sense sentit (2013), amb J. Agustí i Ens farem humans (2014), amb P. Hortolà. La seva darrera publicació és Elogio del futuro. Manifiesto por una conciencia crítica de especie (2018).

Filmació de l’Acte

Informació complementaria

Entrevista en El 9 Nou TV