Juli Gutiérrez i Deulofeu: Els orígens de les teories d’Alexandre Deulofeu. Els cicles de les civilitzacions i dels imperis.
Alexandre Deulofeu (1903-1978) fou una persona polifacètica: farmacèutic, químic, polític, filòsof de la història, músic, pagès experimental, manobre i poeta, que va dissenyar una teoria cíclica dels imperialismes i civilitzacions que el seu amic Francesc Pujols batejà amb el nom de “La Matemàtica de la Història”. Ja en els anys 1930-39 anuncià alguns dels grans fets de la segona meitat del segle XX, i altres posteriors per confirmar, com la caiguda d’Alemanya i la puixança d’aquest país després de la Segona Guerra Mundial, la pèrdua del poder internacional d’Anglaterra o la caiguda i desmembrament de l’URSS, entre molts altres. Aquesta teoria ens mostra com els períodes històrics segueixen un model repetitiu, cíclic, amb la mateixa cadència amb què es desenvolupen els cicles biològics. Postula que la història universal es repeteix amb una regularitat matemàtica i que, per això, es pot preveure amb força minuciositat què pot passar en el futur. Els estudis més recents han fet que Alexandre Deulofeu i la seva “matemàtica” hagin tornat a despertar un renovat i creixent interès.
Autor de desenes de llibres, molts traduïts a altres llengües, podem relacionar el seu pensament amb el d’Oswald Spengler i Arnold Toynbee. Així mateix, ha influït, de maneres diverses, en altres pensadors posteriors com Agustí Chalaux o Lluís Maria Xirinacs.
L’introductor de la tertúlia d’avui, Juli Gutiérrez Deulofeu, nét d’Alexandre Deulofeu, és un incansable defensor de la teoria deulofeuniana, de la qual n’és un gran analista i divulgador. Ha impulsat tot un conjunt d’iniciatives vindicatives de l’obra i de l’autor. Ha publicat, entre altres, el llibre Alexandre Deulofeu: la matemàtica de la història (2005).
Tertúlia, divendres, 15 de febrer de 2013. Les 9 del vespre. Cafè de l'Orfeó. Plaça Santa Cecília, 3, Vic.
Deixa un comentari