Martín Rodrigo: Els catalans i el tràfic atlàntic d’esclaus.
El comerç colonial de les potències marítimes incloïa, com una mercaderia més, el tràfic d’esclaus entre les seves transaccions i encara que no tots els comerciants s’hi van dedicar, a les colònies la utilització de mà d’obra esclava era una pràctica normal. L’historiador Philip Curtin afirma que “les nacions hispàniques foren les primeres a començar el tràfic i les darreres a deixar-lo”. I en aquest marc colonial, sosté Jordi Maluquer de Motes, “gairebé tots els comerciants (catalans) s’hi van dedicar en un moment o altre”. En un primer moment de forma legal, clandestinament a partir de l’abolició. Aquesta pàgina de la història ha estat sovint silenciada, no ha suscitat interès o s’hi ha passat de puntetes, tot i que en el seu desconeixement no són menors les dificultats d’investigació degudes a la necessitat que tenien els traficants, a partir de l’abolició, de no deixar rastre de les seves activitats. Com a mínim sembla que aquest tema no acabava d’encaixar en el relat històric que desitjava el president Pujol, qui va renyar algun cop l’historiador J.M. Fradera per ocupar-se d’aquest aspecte tan lleig de la història. La figura de l’indià, sovint idealitzada pel seu caràcter aventurer, emprenedor i fins i tot benefactor, és ben present en l’imaginari i en els carrers del nostre país. El cert és que amb el retorn dels indians els capitals generats amb mà d’obra esclava o amb el tràfic negrer no solament van enriquir sectors de les elits catalanes, sinó que es van invertir en diversos sectors, des de la indústria tèxtil a alguns dels primers grans bancs del moment, passant pels ferrocarrils o l’immobiliari, on van seguir enriquint-se. En aquesta conferència, el Dr. Martín Rodrigo, va analitzar aquest fenomen no exclusivament, però inequívocament català, i les principals famílies implicades.
Martín Rodrigo i Alharilla és Professor Titular d’Història Contemporània del Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. Membre de l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens i Vives, ha estat coordinador del Master en Història del Món. Llicenciat en Filosofia i Lletres i Doctor en Economia, les seves investigacions han estat becades i finançades per diferents institucions i fundacions (Banc d’Espanya, Museu Marítim de Barcelona, Fundació Caja Madrid, Fundació Noguera i Fundació Gas Natural) i forma part, a més, de la Unitat Associada del CSIC del Grup d’Estudis d’Àsia i el Pacífic. Integra el consell de redacció de la revista d’història “TST”, Transports, Serveis i Telecomunicacions i és secretari de la revista “Illes i Imperis”. Les seves línies de treball s’han centrat en la història de l’empresa contemporània a Espanya, en l’estudi de l’activitat naviliera catalana i sobretot en l’anàlisi del sistema imperial espanyol durant el segle XIX, tant en l’espai antillà (Cuba i Puerto Rico) com en el filipí. És autor de nombrosos articles en revistes especialitzades i entre els seus llibres destaquen Los marqueses de Comillas, 1817-1925. Antonio y Claudio López (2000), La Casa Ramos, 1845-1960. Más de un siglo de historia marítima (2005), Indians a Catalunya. Capitals cubans en l’economia catalana (2007), Los Goytisolo: una próspera familia de indianos (2016). És coautor i autor d’un dels treballs inclosos en l’obra Negreros y esclavos. Barcelona y la esclavitud atlántica (2017).
Filmació de l’Acte
Hi ha una galeria fotogràfica. Cliqueu aquí per accedir-hi
Informació complementaria
Entrevista en El 9 Nou TV
Deixa un comentari